Quin tipus d'organització necessitem per canviar la societat?

Roberto Pérez, SR. Publicat originalment a "La Bretxa", número de maig del 2015.

Les eleccions locals, autonòmiques i estatals d'aquest any són crucials. Molts dels que han lluitat durament contra les retallades veuran correctament aquestes eleccions com una oportunitat per a deslliurar-se dels partits que representen als bancs i a les grans fortunes. El bipartidisme del PP/PSOE s'està esquerdant i partits com Podemos porten l'esperança d'una era de canvi.

Això, juntament amb l'elecció de Syriza en l'àmbit internacional, també ha portat una nova esperança per a la gent d'Europa de què les coses poden ser diferents i que hi ha una alternativa a les polítiques capitalistes d'austeritat.


En general, l'elecció de l'esquerra suposa grans oportunitats per a la gent, però necessitem portar-les encara més lluny (veure l'article sobre Grècia). A Socialisme Revolucionari (SR) creiem que mentre no s'aconsegueixi l'objectiu de lliurar-nos completament del capitalisme com sistema social, qualsevol nou dret conquerit pels representants de l'esquerra serà temporal. A més, mentre no hi hagi una amenaça al sistema capitalista, no s'aconseguirà cap avanç social real. Per tant, necessitem una estratègia revolucionària per aconseguir les aspiracions bàsiques de la gent d'habitatge, treball digne i futur.

Però declarar que necessitem una revolució no és la solució, sinó que necessitem seriosament construir una organització amb la tasca d'enderrocar el capitalisme i reemplaçar-lo per un sistema socialista democràtic governat per i per a tothom.
Aquesta força ha d'entendre les tàctiques i estratègies que són necessàries per a posar fi al capitalisme, que no és una tasca sense complicacions, perquè el capitalisme té grans recursos a la seva disposició i moltes persones consideren que aquest es pot reformar d'alguna manera. I encara que hem de lluitar per totes les reformes, per petites que siguin, al final només un canvi revolucionari podrà garantir-les.

En aquest moment l'esquerra es troba en un enorme procés de realineament. La major part d'aquest s'ha donat pel creixement de Podemos, que ha omplert un gran espai polític amb les seves solucions radicals d'esquerres. Aquest espai no va ser pres per altres forces com IU, a causa de la seva incapacitat per a adaptar-se a la nova situació i a la docilitat dels seus líders amb elements de l'actual sistema social.

Podemos, amb tots els seus elements positius, s'ha anat movent cada cop més cap a la dreta. Dins d'IU, hi ha confusió i podria donar-se una desintegració. Dins i fora d'aquestes organitzacions també hi ha moltes persones preparades per lluitar per una estratègia coherent de canvi social. Però hem de desenvolupar una veritable reconstrucció d'una organització capaç de proporcionar el lideratge necessari al moviment dels treballadors.

Qualsevol organització revolucionària d'avui dia necessita ser radicalment democràtica, però també molt combativa, per a ser capaç de posar fi al capitalisme. Totes les revolucions reeixides van tenir aquest tipus d'organitzacions. La història dels bolxevics és un bon exemple de com enderrocar el capitalisme. Per descomptat, no estem en la Rússia de 1917, i s'han d'utilitzar nous mètodes d'organització, però un partit revolucionari democràtic i exemplar basat en la classe treballadora segueix sent fonamental per a tenir èxit.

Per a entendre la veritable història del bolxevisme, és clau entendre la degeneració que va tenir lloc després dels primers anys heroics del primer estat dels treballadors, que va ser fonamentalment conseqüència de l'absència d'una revolució internacional i d'un mal lideratge que no va poder aprofitar les oportunitats que es presentaven.

La Rússia estalinista que es va desenvolupar i els països socialistes que la van imitar posteriorment, encara que es van basar, correctament, en un pla de producció per satisfer les necessitats de la seva gent, van ser liderats per burocràcies anti-democràtiques que van portar al fracàs dels projectes socialistes, i finalment a la restauració del capitalisme en la dècada de 1990 en la majoria d'aquests països.

Aquestes burocràcies van tenir el seu reflex en els partits comunistes a escala mundial i també a través del moviment dels treballadors durant i des de llavors. Al costat d'això, la gran traïció dels partits anteriorment socialdemòcrates, defraudant una vegada i una altra als treballadors, i convertint-se finalment en partits obertament capitalistes, ens ha deixat amb una ressaca de la qual hem d'aprendre. Malauradament, aquests buròcrates i els mètodes estalinistes encara existeixen. Alguns a l'esquerra prefereixen les organitzacions amb enfocaments jeràrquics, amb reunions tancades i pactes secrets, en lloc de confiar en una democràcia de la base dels treballadors i de la gent.

Sovint hi ha diferents opcions pels pròxims passos en la lluita i per tant, una democràcia obrera oberta és fonamental per a prendre les decisions. Les nostres decisions han de basar-se en el millor per la lluita de classes i per acabar amb el capitalisme. Per tant, intentem evitar el sectarisme o només fer allò que afavoreix un partit o un altre de l'esquerra, que malauradament és el que està passant ara mateix. SR treballa a dins i està orientat cap a totes les organitzacions dels treballadors amb el propòsit d'unir-les, i a la classe treballadora en general, al voltant d'un programa que pugui proporcionar un veritable canvi social. Per això, s'ha de ser flexible però també tenir principis, i evitar l'oportunisme d'individus o grups que es donen empentes per un lloc, sobretot en aquest moment de la història en què necessitem una visió clara sobre allò que l'esquerra intenta aconseguir.

Tot això només pot ser garantit per un partit que construeixi quadres educats en la història de la lluita de classes i mètodes veritablement marxistes. Per això ens prenem seriosament la nostra formació, i la nostra prioritat és que tots puguem ser líders d'alguna manera d'acord amb les nostres capacitats. La idea és obtenir una visió clara aprenent dels errors històrics i actuals. I una part essencial d'això és tenir una perspectiva internacional.

El capitalisme explota els treballadors mundialment enfrontant als diferents països els uns contra els altres. Un veritable socialisme mundial ha de ser internacional. Aquesta és una de les lliçons clau dels anteriors projectes socialistes. El CIT (Comité Internacional dels Treballadors), del qual forma part SR, té organitzacions en més de 40 països i existim com a partit mundial, no només amb el propòsit de la solidaritat, sinó que també amb un enteniment mutu i el desenvolupament de les millors tàctiques basades en un coneixement tan ampli com sigui possible.

Aquest partit integrat mundialment ens ofereix, per exemple, una entesa clara dels processos de Syriza a Grècia i de Podemos a Espanya. Les tàctiques i estratègies dels nostres companys internacionals són fonamentals per a desenvolupar les millors idees a casa nostra.

Els canvis en la societat es donen gràcies a les forces socials, és a dir, si la classe treballadora és conscient i està armada amb una estratègia coherent podem canviar la societat. Mentre més siguem, més podrem moure, però aquest procés ha d'estar basat en idees clares. Avui, a Espanya i a moltes parts del món, la revolució i el canvi social són possibles, però no hem d'esperar que una altra persona organitzi aquest canvi, ho hem de fer nosaltres.


A llarg termini, només podem canviar les coses si ens alliberem del capitalisme. I això al seu torn no passarà a menys que desenvolupem una organització amb principis que pugui fer-ho. No n'hi ha prou amb ser anti-capitalista o amb oposar-se a les retallades, necessitem un sistema que funcioni per a la classe treballadora. Aquest sistema és el socialisme. SR és en aquest moment una organització petita, però creiem que podem tenir un paper positiu en la creació d'una organització revolucionària de masses juntament amb altres grups i individus. Per tant, et convidem a parlar amb nosaltres sobre quin és el millor camí per organitzar-nos.